Saltar apartados
  • UA
  • DOFA
  • Qui va ser Santa Otilia? Article elaborat per..ptic-Optometrista Rafael José Pérez-Cambrodí.

Qui va ser Santa Otilia? Article elaborat per l'Òptic-Optometrista Rafael José Pérez-Cambrodí.

 

RESSENYA HISTÒRICA DE SANTA OTILIA

 

Autor: Rafael José Pérez-Cambrodí.

Optometrista (OD). Doctor en Optometria i Ciències de la Visió (PhD). Llicenciat en Història.

 

Introducció

El martirologi romà relaciona a santa Otilia, santa Clara i santa Lucia amb la curació miraculosa de malalties dels ulls. Saint Lucia, patrona també dels oftalmòlegs, és la més coneguda en el nostre entorn, no obstant açò, Santa Otilia, patrona també dels òptics optometristes, és venerada amb major profusió en l'Europa continental. La seua història, a cavall entre l'evidència proporcionada pels documents històrics i les llegendes sembrades i difoses durant l'Alta Edat Mitjana en l'Europa occidental, mereix la pena ser explicada per ser bagatge imprescindible en l'imaginari col·lectiu de la nostra professió.

La història de Santa Otilia, entre la realitat i la llegenda

Otilia o Odilia va ser filla primogènita del duc alsaciano Adalrico, pagà recentment convertit al cristianisme i la seua esposa Beresbinda. Va nàixer cega, en la segona meitat del segle VII d.C (660 dC?), i per aquest motiu va ser repudiada pel seu pare. Va ser salvada de la mort en ser lliurada per la seua mare al monestir de Balma, identificat segons diferents historiadors com el de Beaume-els-Dames (prop de Besançon) o el de Moyenmoutier. Allí va ser batejada als 12 anys pel bisbe Sant Erardo (Erhard de Regensbug), esdeveniment que, segons la llegenda, va motivar que recuperara la visió en tocar els seus ulls amb els sants olis. Va ser per açò cridada Otilia, que significa %u201Cfilla de la llum%u201D.

Anys després, el seu germà xicotet Hugo va conèixer la seua història i la va portar de tornada a la llar paterna. No obstant açò, el seu pare, pres d'un arravatament d'ira, va matar al seu germà i va obligar a Otilia a viure amb els servents del seu castell. En aconseguir la joventut, el seu pare va decidir prometre-la en matrimoni el que va provocar que Otilia, que havia jurat els vots monàstics en secret, fugira i es refugiara en una muntanya de la Selva Negra. Allí va construir un altar del que va brollar una deu que prompte va atraure a multitud de pelegrins, ja que es deia que guaria les malalties dels ulls. La seua fama es va estendre ràpidament i va arribar a l'orella del seu pare que va viatjar en la seua cerca per a convèncer-se per fi de la seua santedat. Per açò li va regalar el castell d'Hohenburg (avui conegut com Odilienberg o Mont Saint Odile) per a transformar-ho en un monestir del que Otilia seria primera abadessa i que es regiria per l'ordre benedictina. Al costat del monestir va fundar un hospital i l'església de Sant Joan Baptista, temple on va morir el 13 de desembre de l'any 720 d. de C. i on es conserva i venera el seu cos (Figura 1).

Figura 1: Església de Sant Joan Baptista, temple on va morir el 13 de desembre de l'any 720 d. de C. i on es conserva i venera el seu cos

Els primers documents en els quals s'evidencia el culte a Santa Otilia daten del segle IX d. de C. La seua iconografia inclou l'hàbit d'abadessa benedictino i un llibre en la mà (Sagrades Escriptures o Regla benedictina) sobre el qual descansen dos ulls (Figura 2), a semblança de la safata de Saint Lucia. Va ser canonizada el 17 de desembre de 1050 pel papa León IX i el papa Pío XII la va nomenar patrona d'Alsàcia en 1946 (altres autors diuen que ja ho era des de 1807), on avui li la venera, com també a Alemanya, com a patrona d i els malalts de la vista.

Figura 2: Iconografia de Santa Otilia; inclou l'hàbit d'abadessa benedictino i un llibre en la mà (Sagrades Escriptures o Regla benedictina) sobre el qual descansen dos ulls

La congregació benedictina de Santa Otilia va ser fundada en el segle XIX pel monjo Andreas Amrheim i aprovada pel papa León XIII al juny de 1884; són actualment els missioners i missioneres de Santa Otilia que a Espanya van erigir l'any 2001 el monestir de San Salvador de la Muntanya Irago en Rabanal del Camí (Camí de Santiago-León).

 

Referències.

  • Noguera JJ. Santa Otilia. Arch Soc Esp Oftalmol 2005; 80(10):625-6
  • Cotallo JL, Esteban M. Història i llegenda de Santa Otilia. Studium Ophthalmologicum 2010 (28): 1. Annexos

Departament d'Òptica, Farmacologia i Anatomia


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3805

Fax: (+34) 96 590 3464

Facebook: https://www.facebook.com/dofaUA?ref=hl

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464